Fa uns mesos van aparèixer al
mur de darrere el MACBA un conjunt de grans fotografies de mides diverses,
totes en blanc i negre i totes de primers plans de rostres. Encara hi són, per
bé que molt deteriorades. És fàcil de veure que contenen un missatge, que
transmeten un crit de protesta; a més hi ha rètols que ho expliquen: donen veu
a les víctimes de l’especulació financera.
Des d’aleshores han aparegut
altres grups de fotografies sobre els murs de la ciutat, totes elles de
intenció i d’estètica similar: n’he vist al carrer Bailèn sota Travessera de
Gràcia, al carrer Capellans (que malauradament va durar poquíssims dies) i a un
passadís que emboca al carrer Carders. Respectivament reivindicant una prevista
escola que s’ha decidit deixar de fer, donant presència pública a les mares i
advertint sobre la misèria de la immigració. És possible que n’hi hagi d’altres
pels carrers de Barcelona; si en trobeu feu-ho saber.
Mirant més bé es pot veure que
tres d’elles (la de Carders queda fora) duen la mateixa firma: A Global
Participatory Art Project / InsideOut Project (by JR).
Anem
a internet. Hi trobarem la història del graffiter JR (29 anys) que en un cert
moment va decidir utilitzar els murs de Paris per llançar missatges de canvi
social, com ell mateix explicarà més tard. Va començar enganxant grans fotos
d’ulls i de cares, a zones conflictives, referint-se a temes candents. Va
acceptar col·laboracions, va recolzar projectes, va donar veu als habitants de
les faveles brasileres, dels poblats kenyans...
Però
va anar més enllà; va proposar un programa global per centralitzar un nombre
indefinit d’accions: tu li expliques un projecte i li fas arribar les teves
fotos; ell te les retornarà impreses en posters a punt de ser enganxats a qualsevol
paret. I va saber presentar-ho a l’organització americana TED, dedicada a
recolzar sense lucre “idees dignes de ser difoses” (no heu seguit mai els TED
talks per internet? Val la pena donar-los-hi una ullada) i va guanyar el
TED Prize 2011: 100.000 dòlars! Ben bé un conte de fades.
Vegem-ho:
I el resultat ja el podem
veure també a casa nostra.
Ara és el moment de les
preguntes. Resultats, sí; però, quins acabaran sent amb el temps? Cap a on
aniran? No ho sabem. L’ona expansiva ha començat en forma d’art activista, d’art
de lluita; però també com a mecanisme creatiu molt controlat i centralitzat.
Segur que n’han de seguir altres manifestacions, d’un altre caire. Tant formal
com temàtic (la paret de Carders n’és un exemple matiner: sense relació amb
InsideOut Project i, és clar, de diferent línia expressiva). I també és
probable que JR vulgui canviar cap a noves vies de creativitat. En conjunt tot
plegat augura una explosió creativa divergent. Serà interessant de veure com es
transforma l’ona i cap a on va a parar.
