jueves

ESCULTURES URBANES

ESCULTURES URBANES                                                                                        Lluís

1
Born    Jaume Plensa                1992   
El Fossar de les Moreres  Carme Fiol (disseny espai) Albert Viaplana (peveter)   1989                                                                                                                                  
Sense títol (Quatre falques)        Ulrich Rückriem    1992    
Rosa dels vents         Lothar Baumgarten    1992  
Al general Moragas        Francesc Abad    1999     
Crescendo appare        Mario Merz  1992   
Una habitació on sempre plou        Juan Muñoz  1992   
L’estel ferit        Rebecca Horn    1992   
Sense títol (Balança romana)        Jannis Kounellis    1992   
Peix        Frank Gehry    1992   
David i Goliat       Antoni Llena    1992   
Sense títol (El poder de la paraula)       Auke De Vries    1992     
Marc        Robert Llimós   1997

Set de les obres formen part de la mostra Configuracions Urbanes, promoguda per la Olimpíada Cultural dels jocs del 92  


2
Passeig del Born
Carrer de Santa Maria
Plaça del Fossar de les Moreres
Carrer Malcuinat
Pla de Palau
Plaça de Pau Vila
Passeig de Joan de Borbó
Plaça del Mar
Passeig Marítim
Carrers de la Barceloneta
Carrer Andrea Doria
Passeig Marítim
Carrer de Trelawny
Avinguda Litoral
Parc de les Cascades
Parc del Port Olímpic

Trajecte de 3,3 quilòmetres recorregut en el transcurs de tres hores i mitja



3   Materials:

Ferro colat, banc de pedra
Mur de granit, paviment de totxo, peveter d’acer pintat
Granit de Finlàndia
Ferro colat (inicialment pintat)
Màrmol de Carrara, llorer. Poema de Paul Celan, gravat, en català i en alemany
Neons vermells, acer inoxidable, vidre
Ferro, bronze. S’hi ha afegit terra de marbre
Ferro, vidre, llum. S’hi ha afegit base de formigó
Ferro, sacs de cafè
Acer inoxidable daurat, estructura metàl·lica pintada de blanc
Acer inoxidable, acer pintat i resina
Acer pintat 
Bronze i pintura



4   Els autors de les obres son de les següents nacionalitats:

Sis catalans i un madrileny
Tres alemanys
Un italià
Un grec
Un nord americà (USA)
Un holandès

Dotze son homes i dues, dones.



5
Barri del Born. Trama urbana originària del segle XIII
Partim del seu centre urbà: el passeig del Born
Situat sota la fita principal del barri: Santa Maria del Mar (que visitem)
Travessem un marge urbà, el límit del barri: la continuació del passeig de Colon
Passem pel Pla de Palau, emplaçament d’una antiga porta de la muralla: el Portal de Mar. És una confluència de grans vies, de límits urbans i de zones de personalitat marcada; el que els urbanistes anomenen un node
Després, zona de fractura entre barris i pas de línies viàries, espai desestructurat i buit (plaça de Pau Vila). Podríem dir que aquest és un clar no lloc (des d’un punt de vista urbanístic, no sociològic)
Resseguim un nou marge urbà: el front del moll de la Barceloneta (extrem del actualment anomenat Port Vell)
Arribem a la confluència amb el front de mar, la platja de la Barceloneta; zona buida però ben definida en relació amb la funció de la platja pública adjacent (Podria ser que, amb el temps, l’escultura de Juan Muñoz esdevingui una fita a la zona)
Nou marge urbà: front de mar, platges i passeig Marítim
Barri de la Barceloneta, de trama regular i homogènia, edificat a mitjan segle XVIII.
Front Marítim
Darrer node urbà al nostre passeig: confluència del Passeig Marítim amb el límit del port Olímpic i amb la ronda del Litoral (Plaça dels Voluntaris)
Acabem a recer de noves fites. Els dos gratacels, la plaça dels Voluntaris i, potser, el Peix de Ghery



6
De les obres pertanyents a Configuracions Urbanes:
Una està col·locada damunt del terra
Dues estan incloses en el paviment
Una està, col·locada?, erigida? damunt del terra
Dues s’alcen sobre el terra
Una està suspesa a l’aire

De les demés:
Una és una urbanització d’un espai més un element erigit sobre el terra
Una està col·locada damunt del terra
Dues s’alcen sobre el terra
Una està suspesa a l’aire
Una està erigida sobre el terra alhora que suspesa a l’aire



7   Barreres:
Per damunt de tot, la distància, l’espai interposat
Tanques de filat metàl·lic
Material de construcció, probablement peces de paviment, damunt dels seus palés
Frondosa barrera d’arbres. O ja formen part de la instal·lació?
El reixat metàl·lic d’un hivernacle. Aquest sí forma part de...

Una habitació on sempre hi plou
L’obra estrella de la nostra passejada. Un dels components de les Configuracions urbanes. Que, per cert, no respon a les característiques d’aquest conjunt d’obres.
La instal·lació ens presenta una escena amb figures.
Per què aquesta ens transmet una sensació de neguit, de somni, de situació incomprensible i inquietant?
Cinc figures humanes de mida lleugerament inferior a la real i en forma de saltamartí, dins d’una habitació, o hivernacle, o gàbia, sota una illa d’arbrat.
Cinc personatges aïllats, anònims, tancats en ells mateixos, similars però diferents. No es miren. Què miren? Miren res amb els seus ulls buits? Creen un espai de incomunicació entre ells. Que nosaltres apreciem des de la nostra estranyesa a través del reixat de la cambra hivernacle.
Barreres. Contemplem una escena marcada per barreres: les lames del hivernacle, els rostres glaçats dels personatges, els seus ulls barrats...




8
L’Helena
La Gemma
En Lluís
La Mariajosé
La Marta
La Montse
La Rosa
La Silvia
El Butz, que s’ha passat el matí trotant alegrement amunt i avall entre les cames de tothom tractant d’aplegar-nos com si fóssim un ramat de bens.
(No ha pogut venir la Maria)

De les vuit, la Maria, la Silvia i la Gemma  s’han afegit al curs al darrer trimestre.
La Mariajosé no va assistir al segon trimestre. Tot i això, no sé com, ha aconseguit que en cap moment penséssim que havia deixat de pertànyer al grup.


9
De les vuit (decideixo trencar les regles gramaticals: no vull que la meva sola presència confereixi el gènere masculí a la totalitat del grup):
Set duen gorra, barret o pamela
Cinc duen ulleres de sol
.....

El Butz, que segueix la pantalla de l’ordinador mentre escric, de sobte esclata:
─Estàs tonto o què? ─(ell parla així)─ Però tu creus que has de tractar a les teves companyes de curs a cops de llista?

Té tota la raó.  
Tantes setmanes de complicitat no es poden enquibir en unes llistes.
Tardes de dimarts oficiant la celebració de l’art amb l’Helena; vespres de dilluns esperant que apareguin els nostres escrits la pantalla.
Ens hem anat coneixent de mica en mica; a aquestes alçades del curs sabríem reconèixer de qui és cadascun dels textos que llegim. Hem analitzat i hem interpretat art, ens hem enfrontat amb obres i amb conceptes. Hem jugat a traves dels nostres escrits; de vegades ens hi hem emocionat. I a la fi ens descobrim un grup homogeni i compenetrat.
I a la fi hem arribat a la fi de la nostra història. Ens sabrà greu acabar; potser intentarem allargar una mica la relació. Que, malgrat tot, s’acabarà.
Del tot? Ens quedaran records. I ens quedaran tots els treballs que haurem anat guardant.

(Voleu que us en faci la llista?)


Bajo David i Goliat






L'ESTEL FERIT

Marta

Hi penso molt en aquella sortida. Va ser molt agradable.

Me'n recordo de l'escultura de Rebeca Horn, "L'Estel ferit". Em va fer senrir petita. Potser m'hi vaig tornar, petita, diminuta i per això em va semblar molt més alta i em va costar d'arribar fins al peu de l'escultura i com que ningú no em veia, tan menuda, m'hi vaig començar a enfilar.

El sol era abrusador, la sorra cremava i més enllà, el mar, d'un blau poderós, definia el límit de l'altre blau. Vaig mirar el conjunt, vaig decidir que m'agradava, trencava el ritme d'arenes i aigua i s'enfilava amunt desafiant l'ordre i la gravetat. Eren quatre cubs d'acer color de rovell, com quatre habitacions amb finestres a les cares oposades. Estaven mal col·locats uns damunt dels altres, potser acabarien caien. Em semblava més un gratacels modern, mal mantingut, que la memòria de les cases petites de la Barceloneta, o que els desorganitzats xiringuitos. Potser em feien pensar en les estibes del moll, en la soledat d'una casa deshabitada. però, ben mirat, potser es tracta d'això: pèrdues.

Triscava escultura amunt. El més difícil va ser superar la plataforma que la suporta, una base que distorsiona la seva visió, no la deixa arrencar de terra, com un crit. Un cop a tocar del cub inferior, amunt altra vegada fins al primer rengle de finestres, volia saber què hi havia a dins. Els vidres estaven bruts, però semblava que es veia alguna cosa a l'interior, restes, rastres d'un habitatge? El que queda d'un desnonament? Remors de veus antigues; tènues il·luminacions, records d'un passat no gaire llunyà. Malgrat la calor sentia fred i malgrat la ciutat, tan a prop, notava el desert de les coses mortes.

De sobte, me'n vaig adonar. Els Artferits, no hi eren!
  • Ei!! - vaig cridar - espereu-me!
Ells ja anaven cap a l'escultura següent.

una passejada per les Escultures Urbanes de Barcelona