ESCULTURES URBANES Lluís
1
Born Jaume Plensa 1992
El Fossar de les Moreres Carme Fiol (disseny espai) Albert Viaplana (peveter) 1989
Sense títol (Quatre falques) Ulrich Rückriem 1992
Rosa dels vents Lothar Baumgarten 1992
Al general Moragas Francesc Abad 1999
Crescendo appare Mario Merz 1992
Una habitació on sempre plou Juan Muñoz 1992
L’estel ferit Rebecca Horn 1992
Sense títol (Balança romana) Jannis Kounellis 1992
Peix Frank Gehry 1992
David i Goliat Antoni Llena 1992
Sense títol (El poder de la paraula) Auke De Vries 1992
Marc Robert Llimós 1997
Set de les obres formen part de la mostra Configuracions Urbanes, promoguda per la Olimpíada Cultural dels jocs del 92
2
Passeig del Born
Carrer de Santa Maria
Plaça del Fossar de les Moreres
Carrer Malcuinat
Pla de Palau
Plaça de Pau Vila
Passeig de Joan de Borbó
Plaça del Mar
Passeig Marítim
Carrers de la Barceloneta
Carrer Andrea Doria
Passeig Marítim
Carrer de Trelawny
Avinguda Litoral
Parc de les Cascades
Parc del Port Olímpic
Trajecte de 3,3 quilòmetres recorregut en el transcurs de tres hores i mitja
3 Materials:
Ferro colat, banc de pedra
Mur de granit, paviment de totxo, peveter d’acer pintat
Granit de Finlàndia
Ferro colat (inicialment pintat)
Màrmol de Carrara, llorer. Poema de Paul Celan, gravat, en català i en alemany
Neons vermells, acer inoxidable, vidre
Ferro, bronze. S’hi ha afegit terra de marbre
Ferro, vidre, llum. S’hi ha afegit base de formigó
Ferro, sacs de cafè
Acer inoxidable daurat, estructura metàl·lica pintada de blanc
Acer inoxidable, acer pintat i resina
Acer pintat
Bronze i pintura
4 Els autors de les obres son de les següents nacionalitats:
Sis catalans i un madrileny
Tres alemanys
Un italià
Un grec
Un nord americà (USA)
Un holandès
Dotze son homes i dues, dones.
5
Barri del Born. Trama urbana originària del segle XIII
Partim del seu centre urbà: el passeig del Born
Situat sota la fita principal del barri: Santa Maria del Mar (que visitem)
Travessem un marge urbà, el límit del barri: la continuació del passeig de Colon
Passem pel Pla de Palau, emplaçament d’una antiga porta de la muralla: el Portal de Mar. És una confluència de grans vies, de límits urbans i de zones de personalitat marcada; el que els urbanistes anomenen un node
Després, zona de fractura entre barris i pas de línies viàries, espai desestructurat i buit (plaça de Pau Vila). Podríem dir que aquest és un clar no lloc (des d’un punt de vista urbanístic, no sociològic)
Resseguim un nou marge urbà: el front del moll de la Barceloneta (extrem del actualment anomenat Port Vell)
Arribem a la confluència amb el front de mar, la platja de la Barceloneta ; zona buida però ben definida en relació amb la funció de la platja pública adjacent (Podria ser que, amb el temps, l’escultura de Juan Muñoz esdevingui una fita a la zona)
Nou marge urbà: front de mar, platges i passeig Marítim
Barri de la Barceloneta , de trama regular i homogènia, edificat a mitjan segle XVIII.
Front Marítim
Darrer node urbà al nostre passeig: confluència del Passeig Marítim amb el límit del port Olímpic i amb la ronda del Litoral (Plaça dels Voluntaris)
Acabem a recer de noves fites. Els dos gratacels, la plaça dels Voluntaris i, potser, el Peix de Ghery
6
De les obres pertanyents a Configuracions Urbanes:
Una està col·locada damunt del terra
Dues estan incloses en el paviment
Una està, col·locada?, erigida? damunt del terra
Dues s’alcen sobre el terra
Una està suspesa a l’aire
De les demés:
Una és una urbanització d’un espai més un element erigit sobre el terra
Una està col·locada damunt del terra
Dues s’alcen sobre el terra
Una està suspesa a l’aire
Una està erigida sobre el terra alhora que suspesa a l’aire
7 Barreres:
Per damunt de tot, la distància, l’espai interposat
Tanques de filat metàl·lic
Material de construcció, probablement peces de paviment, damunt dels seus palés
Frondosa barrera d’arbres. O ja formen part de la instal·lació?
El reixat metàl·lic d’un hivernacle. Aquest sí forma part de...
Una habitació on sempre hi plou
L’obra estrella de la nostra passejada. Un dels components de les Configuracions urbanes. Que, per cert, no respon a les característiques d’aquest conjunt d’obres.
La instal·lació ens presenta una escena amb figures.
Per què aquesta ens transmet una sensació de neguit, de somni, de situació incomprensible i inquietant?
Cinc figures humanes de mida lleugerament inferior a la real i en forma de saltamartí, dins d’una habitació, o hivernacle, o gàbia, sota una illa d’arbrat.
Cinc personatges aïllats, anònims, tancats en ells mateixos, similars però diferents. No es miren. Què miren? Miren res amb els seus ulls buits? Creen un espai de incomunicació entre ells. Que nosaltres apreciem des de la nostra estranyesa a través del reixat de la cambra hivernacle.
Barreres. Contemplem una escena marcada per barreres: les lames del hivernacle, els rostres glaçats dels personatges, els seus ulls barrats...
8
L’Helena
En Lluís
El Butz, que s’ha passat el matí trotant alegrement amunt i avall entre les cames de tothom tractant d’aplegar-nos com si fóssim un ramat de bens.
(No ha pogut venir la Maria )
De les vuit, la Maria , la Silvia i la Gemma s’han afegit al curs al darrer trimestre.
9
De les vuit (decideixo trencar les regles gramaticals: no vull que la meva sola presència confereixi el gènere masculí a la totalitat del grup):
Set duen gorra, barret o pamela
Cinc duen ulleres de sol
.....
El Butz, que segueix la pantalla de l’ordinador mentre escric, de sobte esclata:
─Estàs tonto o què? ─(ell parla així)─ Però tu creus que has de tractar a les teves companyes de curs a cops de llista?
Té tota la raó.
Tantes setmanes de complicitat no es poden enquibir en unes llistes.
Tardes de dimarts oficiant la celebració de l’art amb l’Helena; vespres de dilluns esperant que apareguin els nostres escrits la pantalla.
Ens hem anat coneixent de mica en mica; a aquestes alçades del curs sabríem reconèixer de qui és cadascun dels textos que llegim. Hem analitzat i hem interpretat art, ens hem enfrontat amb obres i amb conceptes. Hem jugat a traves dels nostres escrits; de vegades ens hi hem emocionat. I a la fi ens descobrim un grup homogeni i compenetrat.
I a la fi hem arribat a la fi de la nostra història. Ens sabrà greu acabar; potser intentarem allargar una mica la relació. Que, malgrat tot, s’acabarà.
Del tot? Ens quedaran records. I ens quedaran tots els treballs que haurem anat guardant.