La no Jetée de la Rosa

jueves, 29 de noviembre de 2012


Rosa:

Altre cop torno a l'excel·lent film que ens has mostrat. Tant bo per personal, perquè no segueixes les normes de Hollywood ni dels telefilms.

És l'avantatge dels formats petits i pobres, que et permeten arriscar i sortir de les normes (o sigui que millor que no et deixem mai massa pasta per fer una peli amb molts mitjans). La gràcia del teu reportatge és que saps combinar el pla fix amb la imatge en moviment i que ho saps puntuar tot amb la música. Has fet molts cursos per aprendre tot això? Perque sembla fàcil però segur que no ho és. O és que tens un particular instint per? (si és així, dedica-t'hi!!).

La meva filla s'ha entusiasmat amb el pla en que estem tots davant del baobab, tothom mogut menys ella al fons (qualsevol altre l'hauria eliminat; tu en canvi l'aprofites i l'encertes). L'ha agafat -l'Ona- per al seu us sense tenir presents els drets d'autor.



Avui, sota la influència de la Rosa, he mirat amb ella -l'Ona altre cop, no la Rosa- La Jetée, de Chris Marker. Un film de menys de mitja hora fet a partir de plans fixes, (un fotomuntatge, vaja). Algú no l'ha vit mai? No cal anar a cap servidor especial; es pot veure a Youtube subtitolat en castellà (amb un inconvenient: costa apreciar l'únic pla del film en que hi ha un petit moviment). Us el recomano.

I si us agrada el tema, compareu-la am Nueve monos, de Terry Gilliam (ex Monty Pithon). La mateixa idea de fons, bona, però tot una altra manera de fer: trepidant i hollywoodenca (si em permeteu l'expressió).

Lluís