en el dia internacional de la Poesia, he recuperat un poema antic sobre un quadre de Kandinsky, amb motiu de l'exposició de l'estiu del 2003 a La Pedrera:
DISSOLUCIÓ
A la llibertat de Kandinsky
Si faig voleiar antics teulats vermells
i xuclo les aigües pudents de les ciutats.
Si esborro tantes cares emmurriades
i desdibuixo cossos en moviment…
Si puc assecar fonts i clavegueres
després de cremar arbres, flors i jardins...
Si enruno les cases ben arrenglerades
amagant carrers i els que les van ordenar…
Si apago el sol que dona vida a tot plegat
i asseco la neu que no arriba als mars…
Si faig callar les veus estranyes més extranyes
i torno al seu cau els sorolls amics.
Si prego al vent que comenci la dansa
mentre destapo el pot de pluja fina…
Si allibero cavalls, coloms i bous
i em gronxo en mil cintes de seda verge…
Si a les grans taques dels tres colors rodons
hi poso un violeta sense cap intenció…
Potser estaré a punt de dissoldre’m
fent dansar uns quants mots callats.
O amagar-me en la simfonia
que escala un mal so assonant
mentre avanço amb llum de dia
per un quadre ja sense format.
Rosa Vila, juliol 2003
No hay comentarios:
Publicar un comentario