Julius Bissier

L’any passat vaig triar un quadre d’Isidore Issou (el promotor de l’Hypergraphie, recordeu?) del fons del MACBA exposat en aquell moment.

M’atreia perquè sempre m’ha agradat el grafisme, l’escriptura en la pintura, les cal·ligrafies i la pintura oriental.

Aquest interès potser se’m va desvetllar, no ho puc assegurar, a partir d’una monogràfica de Julius Bissier a la Miró que es va fer aneu a saber quan.

Bissier, alemany nascut a finals del dinou, comença a crear en temps de la Nova Objectivitat, se’n va a Zurich (si no m’equivoco), coneix Klee (del que sempre nega influències), queda irremissiblement atret per l’art xinès i comparteix molt amb Mark Tobey, que també va anar a parar a Suïssa, especialment l’esperit Zen.

Cal·ligrafia, taca i gest; tintes de colors, aquarel·les i temperes; gest i composicions mínimes; repetició i variacions subtils; refinament a prop del quasi bé res.

Us porto a la pàgina d’imatges del Google perquè aneu fent boca. Aneu investigant a partir d’aquest punt.

http://www.google.es/search?q=Bissier&hl=es&prmd=ivns&tbm=isch&tbo=u&source=univ&sa=X&ei=4-zTTf6nHYfrOf2c5I0L&ved=0CDUQsAQ&biw=1280&bih=831

I aquí teniu també una crítica d’en Calvo Serraller: un petit escrit ben organitzat d’algú que pot dir molt més del que us digui jo.

http://www.elpais.com/articulo/cultura/FUNDACION_JUAN_MARCH/sutil/caligrafia/Julius/Bissier/elpepicul/19841207elpepicul_7/Tes