UNA FINESTRA OBERTA A L'OBRA DE PELE TORRES

El dimecres 18 de maig es va celebrar la sessió número XVIII de “Poesia a la Carta” a l’estudi de PELE TORRES. La sessió volia relacionar les arts plàstiques i la poesia. Tot, pintura, escultura, música, poesia... és fruit d’una mateixa sensibilitat.

En Pele Torres és un realitzador de joies transgressores, un pintor de blancs i blancs, un escultor del ferro i un poeta nat.

Jo, que fa molts anys que el conec, només puc parlar-ne d’una manera subjectiva i haig de dir que admiro, en les seves pintures, el joc de blancs, el blanc n’és el rei,  i el diàleg que estableix amb el seu oposat el negre, de vegades s’hi afegeix una nota, un petit contrapunt de vermell, o blau; m’agraden les textures llises o aspres, és la  tela, de cotó o de fil, sepultada sota capes de pintura blanca; m’agraden les rugositats de l’arena modificant la superfície, els cartrons com una escriptura inventada, els fils, les subtileses, les insinuacions. I en les escultures, m’agrada aquest reciclar claus, alicates, martells, ferros que ja han fet el seu camí i que es transformen per voluntat de l’artista i ens expliquen unes històries noves.

El món de Pele Torres neix a l’illa d’Eivissa, i els seus pensaments arrenquen d’allà. Les seves produccions plàstiques estan estretament lligades a les sensacions i a les emocions d’aquell món:  les cases blanques,  les parets encalcinades una vegada i una altra,  la llum que s’hi esberla,  la sargantana que pren al sol, el mur de pedra seca, el silenci del camp, les platges calmes, el sol dins la mar. Totes les seves pintures tenen gust d’Eivissa. Tot ve d’una figuera i la sentor dels seus fruits, i de l’ametller i del garrover. Tot arrenca de  l’impacte de cada record trobat a la infància: el suissé, el palo, les herbes, el pa amb oli i sal o el pa amb oli i sucre, la coca de pebrera, el bullit de peix... s’estableix un diàleg “Tu-Jo” que, finalment,  és una sola cosa, i tot es transforma, es barreja i es confon en una comunió permanent.