Cuántas cosas que contar, pero a modo de resumen Marta ha escrito un Auca ilustrada que es un documento muy ilustrativo del día que pasamos.
Allá va:
AUCA EN VERTICAL
Un dissabte de tardor
que encara pinta de verd
arbres, fulles i herbei,
set amics per l’Art ferits
amb consorts, els que han pogut,
ens trobem amb molt de gust
al museu Joan Abelló,
un pintor reconegut.
A les “en punt” arriben,
alguns, d’altres a quarts,
jo diria, ben tocats.
El cas és que, finalment,
l’exposició hem visitat
i, després, molt ben guiats,
la casa del vell pintor.
Mirem tots a tort i a dret.
A dojo, les col·leccions:
papers, quadres i retrats,
gerros, safates, plats
rellotges, plomes... de tot.
Ventalls de Napoleó
kimonos del japó
i molts altres bibelots
de totes les parts del món.
També obres de renom:
Picasso, Dalí, Mundó
Llimona, Mir, Nonell...
i me’n deixo un bon pilot.
Ah! I els que signa Abelló,
farcits de gresca i color.
Quanta pintura, senyor!
No ho podré resistir,
llenço teles i pinzells,
passo a la “contemplació”.
Ja hem mirat tot el que hi ha.
Ara sortim al carrer
que una foto ens hem de fer.
Als cotxes! Correm-hi tots!
Que arriba l’hora millor:
cada un ha fet un plat
per a un àpat versallesc.
Correm-hi, correm-hi tots.
A Argentona ens trobarem,
a ca la Rosa, tot seguit.
El camí és embolicat.
Cap al Nord, el Sud?, qui ho sap.
Els uns van per l’Estartit
d’ altres passen per Rubí,
per Barcelona, marrant,
per fi, tots van arribant.
I ara sí, cap al banquet.
amb pipes com barquets,
mousse fina de bolets
servida en una safata.
Una amanida de salmó
amb mango de to taronja
que acompanya un taboulé.
I el plat fort que ara ve:
escamarlans que són de mar
i el gloriós botifarró.
I encara fet amb llet
del porquet el seu filet.
I amb això, per tirar avall
vi negre, ros i blanc
com si fossin els tres reis.
Ah! I el cava de barbolls.
Ep! les postres de senyors:
amb reinetes un pastís
i galetes de disseny.
Per tirar avall aquest festí
poniol, menta o cafè.
Tot això ens anem cruspint
a ca la Rosa i en Joan,
amics d’allò més amatents
que ens han obert la mansió
francament i a dos batents.
Los anfitriones: Rosita y Joan
El dinar és animat,
no vull pensar que és el mam,
però tothom riu que riu,
es veu que ens ho passem bé.
Fotos, xerrera i petó
fruit d’una gran passió...
i així hem anat fent
tots amb cara de contents.
Helena, Montse i Lluís
Gemma i Maria José
Marta, Rosa i Joan
Ferran i l’altre Joan
I l’Anna que no hi és.
Mollet, Argentona, Barcelona, 28 d’octubre de 2011
No hay comentarios:
Publicar un comentario