Fins fa poc
associava Louise Bourgeois als seus aràcnids gegants i a una munió d’objectes i
de figures de formes vagament arrodonides. Fins que vaig trobar a la llibreria Loring art el llibre de Jean Frémont que
té per títol Louise Bourgeois. Mujer
casa.
Frémont és el
director artístic de les galeries Lelong i l’autor d’un gran nombre de
monografies i escrits sobre (o també en col·laboració amb) pintors i artistes
contemporanis. Però sobre tot és un magnífic escriptor, narrador i poeta del
que s’han publicat un parell de llibres al castellà: El jardín botánico, em temo que actualment exhaurit, i La isla de los muertos. Els dos
comparteixen personatges i també una lleugera estructura narrativa on el més
important, però, són les seves reflexions culturals i el seu estudi del
comportament humà. Al meu entendre són dues obres delicioses i molt interessants.
Més per ser un
text de Frémont que no pas per tractar de Louise Bourgeois em vaig comprar aquest petit
llibre (de butxaca, 110 pàgines). Després de llegir-lo, Bourgeois ha
esdevingut per a mi una artista propera, comprensible i apassionant. I també, ja ho veureu, per llogar-hi cadires. Però sobre tot he
disfrutat de l’escriptura sensible i intel·ligent de Jean Frémon. Llegiu-lo si
podeu. Aquest llibre i altres que trobeu de l’autor.
De res.
He rescatat del
bagul d’internet la crítica que Rafael Conte, que d’això en sabia molt, va fer
al seu moment de La isla de los muertos.
Gracias por recomendar este libro y a su autor. Así quizás me pueda reconciliar con Louise Bourgeois, una artista muy potente,cuya obra me atrae y me aterroriza a la vez.
ResponderEliminar