Però és un artesà brillant. No ha triat una manera fàcil de crear imatges. La tècnica de les tires superposades demana una gran visió (o previsió!) espaial: ha de tenir al cap el resultat que pensa aconseguir tot afegint d'una en una cadascuna de les seves superfícies.
A prop de casa meva hi va haver durant molt de temps aquest dibuix fet per una artista habitual en l'street art de Barcelona. El seu resultat recorda els de Zorn: està fet afegint capes adjacents del mateix to cromàtic tot variant la seva intensitat.
Però aquest cop no hi han tires de paper engomat. Aquí l'artista treballa amb pintura; no sé si amb sprai i plantilles o bé amb pinzell.
Dues tècniques per al mateix resultat. Que no és especialment naturalista però ha arribat a ser una convenció gràfica acceptada per tothom. Qui la va iniciar? Va ser fruit de la reproducció fotogràfica a la impremta? No ho sé, ho hauria de cercar. Però m'atreveixo a suggerir que l'expansióactual d'aquesta manera de treballar la imatge pot ser deguda a les tècniques de dibuix digital. Una aplicació de Photoshop, per exemple, unifica variacions de to en bandes uniformes de gradient progressiu, con si es tractessin de corbes de nivell. No és això el que ara estem veient en aquestes mostres de street art?
I per acabar aquesta altra mostra de la mateixa pintora a l'aparador que la llibreria Loring art ofereix a artistes de carrer, prèvia sel·lecció de qualitat, perquè exposin la seva obra durant una curtes temporades.
Per qui no la conegui, Loring art és una excel·lent llibreria especialitzada en art contemporani que es troba al carrer Gravina, entre Pelai i la plaça Castella. No us la perdeu.
un texto muy interesante de un experto en el street art. Felicidades!
ResponderEliminar